Crònica de l'acte de celebració dels 40 i 15 anys d'Oikocredit

A Oikocredit Catalunya estem de doble celebració. Mentre que a nivell internacional aquest 2015 commemorem que la cooperativa arriba als 40 anys, a Catalunya en concret estem d’enhorabona perquè s’assoleixen 15 anys d’operació a nivell regional.

Amb el pretext, doncs, de celebrar la fita i d’aprofitar per fer difusió del paradigma de la banca ètica en general i de la trajectòria d’Oikocredit en concret, el passat dimarts dia 17 de febrer a les 18:15h es va iniciar a la Universitat Pompeu Fabra el cicle de xerrades preparades des del si de la entitat.

Els ponents, Xavier Fernàndez-Diaz i David Díaz de Quijano, president i coordinador d’Oikocredit Catalunya respectivament, van proposar un viatge cronològic des dels inicis fundacionals de la cooperativa l’any 1975 fins a la realitat actual a dia d’avui. Partint de la idea utòpica que representava la creació d’una banca alternativa durant la guerra del Vietnam, van anar resumint les dècades següents sota els enunciats de Creixement i consolidació internacional, Creació d’Oikocredit a Catalunya, Creixement al nostre país, i finalment, Maduresa, impacte social i diversificació.

D’igual manera, a mida que avançaven en el temps, van aportar constantment informació empírica sobre les dades més rellevants, van citar casos i projectes concrets nascuts gràcies a la cultura del microcrèdit i van il·lustrar el discurs amb imatges que dibuixaven la realitat dels projectes amb els quals s’havia treballat.

Seguidament van passar la paraula a la ponent convidada, l'especialista en microfinançament agrícola en països en vies de desenvolupament, Carina Torres. L’economista peruana, delegada i representant d’Oikocredit Perú, va centrar el seu discurs en la creació de la cartera agrícola a Oikocredit.

El punt estrella tractat durant la intervenció de la senyora Torres fou els principals reptes que ha d’encarar el finançament del sector agrícola a Amèrica Llatina. Segons la opinió de la experta, la falta de titularització de les terres, sumada a la dèbil governança i a la dispersió geogràfica de les petites plantacions respecte els centres urbans, suposaven un handicap important a l’hora de dinamitzar el sector. La seva recepta per superar-ho era inversió en educació, mentoratge i delegació del lideratge.

Va voler remarcar, a més, que la poca diversificació dels productes i l’excessiva estacionalitat d’aquests restringien el flux de la inversió, i que la dèbil situació de la infraestructura en alguns punts del continent era una característica que només feia que col·laborar a la deterioració de la qualitat del producte, cosa que minva el procés inversor.

D’altra banda, altres aspectes rellevants disseminats durant el col·loqui van girar al voltant de les necessitats i les característiques de finançament, la relació Oikocredit i Comerç Just i el procés de creació de la cartera agrícola. Va ser en aquest punt on es va apreciar el treball que des d’Oikocredit s’està fent per revitalitzar el sector: molta feina en conscienciació al productor, especial sensibilitat a l’hora d’entendre les necessitats concretes del projecte finançat (lògica de finançament) i forta aposta per l’assistència tècnica i la formació continuada dels beneficiaris de crèdits concedits.

Per acabar la sessió es va obrir un torn de preguntes i dubtes on les persones sòcies, voluntàries, simpatitzants o curioses que s’havien apropat a la xerrada van tenir la oportunitat de dir la seva, intercanviar impressions amb els ponents i felicitar-se per l’èxit assolit en matèria de consolidació d’inversions en els últims temps.

Finalment, a la sortida de l’aula, els assistents a la xerrada van poder gaudir d’un pica-pica amb aliments de comerç just i d’unes copes de vi i de cava ecològiques, tot repassant el que havien estat aquests 15 anys i posant especial il·lusió en els projectes que encara estan per venir.