Amb les meves gallines em sento lliure
El mes passat, un grup d’inversors d’Oikocredit, persones voluntàries i treballadores van passar una setmana a Perú per la gira d’estudi del 2018. Una de les organitzacions sòcies que van visitar era l’organització d’inclusió financera ProEmpresa i els clients finals als suburbis de Lima. La Marion Wedegärtner de la Oikocredit’s West German Support Association ha compartit les seves impressions del viatge.
Vam començar visitant La Dimas Morales. Ella va ser la primera d’un seguit d'impressionants i tenaces dones que vam conèixer durant la gira.
Lima, la ciutat capital està situada al desert. Quan ens vam dirigir al sud-est, això va resultar encara més evident. «Cada polsim de vegetació que veus, tot el que floreix, ha estat plantat i regat», diu Leila Loaiza, la nostra traductora. En les parts més riques de Lima, palmeres i arbustos radiants creixen darrere de les parets i als jardins.
A l’oficina de l'organització sòcia d’Oikocredit, ProEmpresa a Manchay, en un barri a una hora i mitja en cotxe des del luxós i coster barri de Miraflores, una treballadora ha de netejar les taules i els terres per mantenir-los lliures de pols (a Manchay la pols fa que sigui difícil veure els voltants de les cases i turons).
Continuant amb el nostre viatge, la nostra ruta ens porta per un camí empedrat amb vistes que recorden a molts altres llocs arreu del món: camins de terra, habitatges simples que semblen un lloc de construcció permanent, piles d’escombraries regularment registrades per convertir-les en alguna cosa usable, gossos vagabundejant. Ocasionalment veiem algunes mostres de vegetació per aquí i per allà, o a Santa Claus i els seus rens vigilant a la porta.
El 75% de la gent que viu aquí són migrants. El 80% tenen accés a un sistema de subministrament d’aigua: la resta ha de comprar aigua potable a empreses privades que l’entreguen en camions i omplen el dipòsit.
La població de Manchay s’estén a través de turons circumdants. L’àrea veu una afluència continua de noves arribades: des de l’Amazones, abaix des dels Andes, i des de Veneçuela, van a Lima en busca d’unes millors condicions de vida.
Uns quants sots més enllà, força amunt dels turons, la Dimas Morales ens espera. Propietària de 700 gallines, uns quants galls i nombrosos porcs, la Dimas és clienta de ProEmpresa.
Sòlides declaracions de Dimas
És petita, àgil, plena de confiança en si mateixa, tot fent impactants i sòlides declaracions, una rere l’altre.
1. «Als diners no els importa com llueixes o quina edat tens»
2. «Des que era una nena, sabia que no volia dependre d’un marit o d’un fill. Sempre he mirat per mí mateixa»
3. «Quan estic amb les meves gallines, em sento lliure i en pau»
4. «Imagina què podria haver aconseguir si hagués pogut continuar amb la meva educació!»
Bon sentit del negoci
Per la Dimas, de 68 anys, deixar la selva fa cinc anys per moure’s a les afores de Lima va ser una decisió empresarial. Criar bestiar a la selva era costós, i el benefici era mínim. Dos dels seus fills viuen a Lima; una és infermera, i l’altre treballa a la construcció. Tot i que els dos donen suport al negoci de la seva mare, es manté seu. Ella sola, la seva feina- això és molt important per ella, un fet en el que posa l’accent col·locant la seva mà ferma al pit.
Quan va arribar a Manchay, va demanar préstecs per comprar porcs. La cria de porcs és cara. Pren un temps fins que el porc pot ser venut per obtenir benefici. Fins aleshores, la Dima ha hagut d’invertir, invertir i invertir. De fet, no ha estat fàcil per la Dima reemborsar el préstec. «Però no vull endarrerir-me en els meus pagaments,» diu. En conseqüència, la Dimas va canviar-se a criar gallines i va buscar una institució financera que pogués oferir-li el que necessitava. ProEmpresa va ser la resposta.
La Dimas està ara en el seu cinquè préstec amb ProEmpresa (4,000 Nuevos Soles peruans o aproximadament 1,000€). «Moltes altres institucions de microfinances troben que oferir qualsevol tipus de servei a clients aquí dalt és massa difícil», diu Peter Mediano Gonzáles, director de préstecs de la Dima, amb qui vam arribar en cotxe.
Tecnologies innovadores
La Dimas Morales té les seves gallines dos anys i mig. Als sis mesos posen els primers ous, i quan pesen set quilos, les ven. La Dimas té diverses races de gallines; fins i tot es va emportar una raça en concret amb ella des de la selva.
Afegint blat de moro morat i coliflor, per exemple, dóna als ous un gust especial. Fent això li permet vendre el kilo per 12 Soles al mercat, en comptes de fer-ho pels 4 Soles usuals.
Vam acompanyar la Dimas un tros de camí sota el turó, on vam conèixer el seu marit, Teófanes Espinoza, a la segona granja de gallines. Vam baixar encara més cap a casa seva, on dues neveres estaven al pati. Neider, el fill de la Dimas, les ha convertit en incubadores. «Quan ma mare va començar amb les gallines i els ous, em preguntava com podria treballar de manera més eficient. El problema era que l’enfocament tradicional implicava que els pollets trencaven la closca a ritmes diferents.»
Neider, un treballador de la construcció, es va instruir per ell mateix en un dels molts cibercafès de Manchay, mirant vídeos de Youtube. Tenint en ment que «no té per què costar tant», va modificar les neveres antigues, va instal·lar termòmetres i un sistema de rotació que simula el comportament de les gallines (donant la volta als ous seient a sobre). Una petita «moto taxi» aparcada enfront de la casa serveix de generador d’energia d’emergència. Tot funciona bé.
Visions de futur
D’acord amb la Dimas Morales «no és una feina dura». Les seves tasques a la granja la mantenen ocupada tres hores al dia. Ella espera ser capaç de continuar fent-ho per la resta de la seva vida, juntament amb la seva petita plantació de cafè, on treballa durant la collita.
És més, la Dimas s'està planejant incrementar les seves operacions a 5,000 gallines. És en aquest moment que la Dimas ens diu que ella va anar a l’escola només dos anys: «Imagineu què podria haver aconseguit si hagués seguit amb la meva educació!».
Archivo
noviembre 2024
octubre
- 31/10 - Webinar: L’impacte de les microfinances. Tendències globals i el cas pràctic de l’Equador.
- 30/10 - La història de la Clara: Com Génesis Empresarial, sòcia d'Oikocredit, ajuda els guatemalencs a iniciar negocis exitosos
- 25/10 - Préstec de 4 milions d'USD per a frigorífics sense connexió a la xarxa que ampliïn l'accés a les vacunes i la seguretat alimentària a l'Àfrica
- 25/10 - Cooperatives, qualitat i resiliència climàtica: conclusions del viatge d’inversors d'Oikocredit al Perú
- 23/10 - FETS presenta el baròmetre 2024 de les Finances Ètiques
- 22/10 - Oikocredit serem presents a la Fira Biocultura Madrid
- 10/10 - Maanaveeya: dues dècades d'inclusió financera i inversions d'impacte
- 09/10 - Informe d'Impacte 2024: l’impacte social d’Oikocredit en dades
- 07/10 - Promovent la pesqueria artesanal responsable a Guatemala
- 07/10 - Canvi al Consell Directiu d'Oikocredit
- 01/10 - Escurçar distàncies, generar canvis: Entrevista amb Owais Shafiq, d’Aqua for All
septiembre
- 18/09 - Seminari web: "Contribució de les Microfinances a l'empoderament de les dones. Experiència Llatinoamericana"
- 05/09 - Bilbao acull les 1es Jornades Internacionals sobre Comerç Just i Finances Ètiques
- 03/09 - Completada la venda d’accions de l’asseguradora paraguaiana Tajy
agosto
- 30/08 - Webinar: Assegurar el futur de les dones del cafè. Com la teva inversió ajuda a l'agricultura al Perú.
- 27/08 - Informe trimestral del segon trimestre del 2024: Aspectes positius i reptes
- 20/08 - Cases assequibles i comunitats més fortes per a 16.157 famílies a El Salvador
- 13/08 - Nou acord per ampliar els fons destinats als agricultors
- 08/08 - 2 milions de dòlars per ajudar les pimes brasileres a créixer