Les finances ètiques, un motor pel desenvolupament humà

Ahir es va presentar l'Informe de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides de 2014. Des d'Oikocredit considerem de gran utilitat aquest informe per conèixer l'actualitat tant dels països on treballem com dels que no hi tenim inversions, per així conèixer els reptes i les necessitats que com a cooperativa de finances ètiques hem d'afrontar.

En la presentació de l'informe es va destacar una dada sorprenent i preocupant a la vegada. Les 85 persones més riques del planeta posseeixen la mateix riquesa que els 3.500 milions de persones més pobres. La desigualtat, tant a nivell mundial com nacional, suposa un dels principals reptes pel desenvolupament just i sostenible que des d'Oikocredit aspirem a potenciar. La pròpia lògica d'Oikocredit, que recull ingressos de països del Nord i els inverteix en projectes ètics del Sud, és en si mateixa un combat contra aquesta desigualtat creixent. Però és evident que hi ha molta feina per endavant, especialment quan la gran majoria d'entitats financeres encara segueixen tenint l'ànim de lucre com la seva principal raó de ser, al preu que sigui.

Al llarg de l'informe, es toquen nombrosos problemes que afecten actualment milions de persones i on la responsabilitat del sistema financer convencional hi és molt present. A la pàgina 47 de l'informe s'observa com la liberalització del sistema financer als anys 80 va afectar de forma molt negativa l'estabilitat bancària de nombrosos països. Si abans dels anys 80 la xifra de països en crisi financera havia arribat a ser de zero, en només uns 15 anys aquesta assoleix gairebé la xifra de 30 països, seguida d'altibaixos molt accentuats i arribant a 2010 amb una xifra de 16 països. L'Estat Espanyol ha vist com en els darrers anys nombroses entitats financeres, entre elles moltes caixes d'estalvis, queien en la trampa de l'especulació i el diner fàcil, la qual cosa ha provocat l'actual crisi econòmica. Per aquesta raó, entenem que les finances ètiques, des del seu compromís amb l'economia real i l'estabilitat financera, han esdevingut més necessàries que mai.

Però els problemes de la banca convencional van molt més enllà. L'especulació amb aliments o la inversió en indústria armamentística són dos aspectes que també apareixen reflectits en aquest recent informe de les Nacions Unides. D'aquesta manera, a la pàgina 48 trobem l'evolució de l'índex de preus dels aliments, on s'aprecia una dramàtica pujada a partir de 2007 de fins a més del 50% en un sol any, la qual cosa ha comportat conflictes socials i situacions de fam generalitzada en diversos països.



Al mateix temps, a la pàgina 51 també s'observa com el nombre de conflictes armats al món ha augmentat de forma molt preocupant a partir dels anys 70, degut a una indústria bèl·lica que segueix fabricant armes amb un control massa baix de la comercialització i destinació d'aquestes, així com del mercat negre.

Des d'Oikocredit, a part de no invertir en projectes especulatius ni en indústria armamentística, tenim molt en compte que les nostres inversions produeixin un impacte social positiu en la comunitat que les rep. Aquest mateix any hem apostat per potenciar les inversions al continent africà, que novament apareix com el més mal parat, amb un 50,9% de població sota el llindar de la pobresa, i una de les poques regions del món on la desigualtat d'ingressos augmenta, com es mostra a la taula de la pàgina 73 i en el gràfic de la pàgina 38. Actualment treballem en 125 projectes diferents en països de l'Àfrica Subsahariana, però els reptes d'aquest continent fan necessari potenciar-hi més les inversions.


El comerç just és un altre sector que prioritzem des d'Oikocredit, amb exemples com l'empresa Kuapa Kokoo, una empresa que ven xocolata al Regne Unit i els Estats Units però on la major part de la propietat (45%) es troba al país d'origen, Ghana. En contrast amb aquest exemple, es troba una empresa multinacional com Apple, la qual apareix en un gràfic de la pàgina 113 de l'informe. El gràfic reflecteix la desigualtat en la distribució del preu de venda dels iPhones, on tant sols un 5,7% recau en els treballadors, mentre que el 58,5% se l'emporten els accionistes de la pròpia empresa.



Finalment, Oikocredit també destaca pel seu compromís amb l'apoderament de la dona, potenciant les inversions en empreses on les dones tenen un paper destacat o de lideratge. Com mostra l'informe de Desenvolupament Humà a la pàgina 74, encara hi ha molts països que discriminen la dona a nivell legal pel que fa a temes com la família i el matrimoni, el treball o la violència, entre altres. En aquest sentit, trobem molt necessari seguir potenciant i promovent l'apoderament de la dona en les nostres inversions perquè aquest s'acabi manifestant més enllà de la pròpia empresa que financem.



L'informe d'aquest any resulta especialment crític amb temes com la desigualtat o la desregulació del sistema financer. L'informe pot resultar esperançador en alguns aspectes però també demostra que seguim tenint molts reptes per endavant i en aquest sentit el paper de les finances ètiques esdevé cada cop més rellevant de cara al futur.