Una mirada a la Transparència de Preus en Microfinances: Un any després

MicrofinanceTransparency (MFT) és el líder, sinó l'únic, observador dels preus en microfinances i analista de la indústria global de les microfinances. L'any passat, els membres de MFT van participar com a articulistes convidats en la serie Microfinance Investor Education del blog d'Oikocredit USA, on van compartir informació sobre les tendències actuals en transparència de preus.

PriceTransparencyHem après que la vertadera definició de transparència en preus implica que tan preus, terminis com condicions dels préstecs siguin exposats adequadament al client d'una manera clara que permeti una bona comprensió dels preus i la comparació amb altres productes. Hem après també que, contràriament al que es podria pensar, no existeix un únic preu de mercat per als microcrèdits, ja que el preu està influenciat per la quantitat del préstec, la maduresa del mercat, la situació i experiència del prestatari a part de molts altres factors.

Finalment, durant una entrevista entre el fundador i director general de MFT Chuck Waterfield, hem conegut la feina que fa MFT per assegurar que els preus són exposats amb transparència als clients de manera que puguin prendre una decisió informada. A l'abril, coincidint amb el cinquè aniversari de MicrofinanceTransparency, ens vam tornar a posar en contacte amb en Chuck per escoltar les novetats del progrés d'MFT en l'últim any i entendre la situació actual del moviment per la transparència de preus.

Oikocredit USA: L'any passat quan començàvem la serie d'articles en el blog, MFT havia dut a terme avaluacions de transparència en preus a 30 països. Ens podries explicar quins han estat els desenvolupaments més importants pel que fa a la iniciativa de preus? En quants països està treballant actualment MFT i quantes Institucions Microfinanceres (IMF)han compartit informació amb vosaltres?

Chuck Waterfield: No hem analitzat cap país nou en l'últim any. Durant els primers anys, havíem de demostrar que podíem fer-ho; la fase dos consisteix en treballar amb les institucions sòcies recollint informació i formant-los, refrescant els 30 països actuals per mantenir les dades actualitzades.

L'any passat, havíem recollit informació d'unes 400 IMF. Aquest any, [afegint Pakistan i Marroc] arribarem a les 500 institucions, cosa que està bastant bé considerant que es tracta del nostre cinquè any. A més, encara no existeix cap altre mitjà a través del qual les IMF poden proporcionar informació sobre els seus preus.

OUSA: Des del punt de vista de la transparència en preus, què en pensa de la regulació microfinancera?

CW: Sempre he estat sincer en el meu suport a la regulació microfinacnera. Com a indústria, hem creat els nostres propis problemes i ara n'estem pagant el preu – les microfinances estan lluny de ser un mercat en perfecte funcionament! Els principis del mercat no estan al seu lloc: quan els clients no saben el preu que estan pagant, la definició del mercat no pot existir.

A MFT estem entrenant als reguladors, l'any passat vam celebrar una conferència per a reguladors de 22 països africans! ... I el banc central de Filipines va introduir una llei de transparència de preus (seguint l'exemple de països com Cambodja que van prohibir els interessos fixes els quals són en realitat una distorsió que fa que el preu del crèdit sigui dues vegades superior). Actualment, això és il·legal a Les Filipines.

OUSA: Hem sabut que hi ha dues causes principals de la falta de transparència: (1) Que no hi ha un preu de mercat únic per als microcrèdits, i (2) No existeix una única metodologia de preus. S'ha avançat en l'ús d'una metodologia comuna de preus? S'observa alguna tendència cap a preus similars per a productes similars en mercats específics?

CW:Existeix un preu de mercat únic? Com més gran és el crèdit, menor és el preu, com que els crèdits són cada vegada més petits (com a Filipines o a Mèxic on els preus són extremadament alts) el preu que has de cobrar és superior.

Els microcrèdits no són tots el mateix producte. Depèn del moment en que et trobis del crèdit. Quan publiquem les dades de 2000 productes entre 500 institucions, veiem 2000 preus diferents i una correlació entre diferents tipus de producte i els preus que es cobren. Per tant, mentre no hi hagi un preu únic, podem fer prediccions sobre la corba.

OUSA: En referència a les tendències, esteu observant un desplaçament cap a una major transparència en preus en el mercat de les microfinances? Hi ha diferències regionals?

CW: Les dades són més racionals i esperades a Llatinoamèrica, on el mercat de microfinances és més madur. Potser perquè han participat en el mercat durant més temps, perquè hi ha moltes més institucions de microfinances o potser degut a la major regulació.

Quan ens fixem en l'Àfrica, allà hi ha moltes menys IMF. Alguns dels llocs on anem només en tenen una dotzena les quals són joves, petites i només amb uns quants milers de clients. Per tant, s'observa menor correlació lògica amb la corba de preus. Els preus a Uganda tendeixen a estar entre el 50% i el 150%. Aquest rang de preus no es troba mai a l'Equador o a Bolívia. A l'Àfrica estem en etapes inicials. Aquest mes publicarem la segona tongada de dades d'Uganda per a veure què cobraven ara fa un any i què cobren en l'actualitat.

A MFT estem començant a tenir dades de diversos anys d'un 10 països, i just estem començant a ser capaços de preguntar “Com ha afectat la transparència de preus en els nivells de preus, si és que ha tingut algun efecte?”.

OUSA: Quines són les millors pràctiques que estan sent utilitzades per a IMF per a ajudar els seus clients a entendre millor els preus dels microcrèdits?

CW: Imagina't: ni nosaltres mateixos sabem exactament quins són els preus. És a dir, com aconseguim que 60.000.000 clients ho entenguin? Ho estem enfocant per etapes. Primer, no teníem informació. Ara ja en tenim. Tots els agents implicats en la indústria estan aprenent. El següent pas és augmentar les formes que ens permetin educar aquests clients.

Algunes IMF estableixen preus transparent, i el seu preu es veu superior que el de la competència. Així doncs, com expliques als clients que els preus que veu són, de fet, inferiors? Hi ha alguns exemples de formacions en grup en les que se'ls ensenya a veure a traves de les xifres. Això porta temps, alfabetització i habilitat. És difícil ensenyar als clients a no creure en la literatura del “marketing” si no tenen una alternativa legal. Amb la regulació truth-in-lending(de l'anglès "veracitat en el préstec”), als clients se'ls forma en dos passos: “Pas 1: Pregunta sempre per l'interès anual percentual (APR, en anglès) -els preus veritables- i, per llei, els venedors et diran el preu real. Pas 2: Com menor sigui l'APR, menor és el cost”. Aquesta és tota l'educació que necessites. Amb això pots compara i prendre decisions acurades.

OUSA: Per a l'individu o la institució inversora que confia a Oikocredit amb els seus estalvis però té poca experiència amb les microfinances, quins factors haurien d'utilitzar per avaluar les inversions en microfinances si estan preocupats pel preu responsable?

CW: M'agrada que em facin aquesta pregunta, però quina és la millor resposta? Quan et preguntes “com trobo una institució que cobri preus responsables?” Si actuen en un país dels quals tenim informació, pots mirar si estan a la corba.

Si estan fent molts beneficis, és una senyal d'alerta. Profunditza-hi una mica, quin és el nivell màxim de benefici que consideraries just? Defineix la teva línia. Per a mi, la línies està entre 15% - 25% de ROE (Return on Equity). Si et trobes amb una institució que fa un 30 o 40% de ROE per a un inversor serà atractiu. Ara, per al negoci social, fer un 30 o 40 % de benefici a costa de les esquenes de dones pobres?

OUSA: I pel que fa als inversors? En què haurien de fixar-se quan busquen una entitat d'inversió en microfinances?

CW: Si busques un fons d'inversió, t'has de preguntar “Com seleccioneu les entitats?” què feu servir per rebutjar entitats?. El que sempre sento és “el risc és massa alt, no volem arriscar els nostres diners” o “no en traiem suficient benefici”. Hi ha un nivell mínim de benefici. Si no et convenç, acabes amb les entitats que fan un 30-50% de ROE, assumint el risc en reputació. La millor institució és la que utilitza criteris de selecció i que els publica.