La unió entre idealisme i realisme: el cas de la banca ètica

lunes, 22 de diciembre de 2014

Amb aquest article iniciem una sèrie d'articles en profunditat sobre temes relacionats amb les finances ètiques i l'economia social i solidària que anirem publicant aproximadament amb una periodicitat trimestral. L'objectiu principal d'aquests articles és formatiu i que puguin ser replicats i publicats a quants més llocs millor per poder donar a conèixer a la societat altres maneres d'entendre -i de portar a la pràctica- l'economia i les finances.

La reacció en sentir a dir que les desigualtats de renda a nivell internacional estan creixent sol ser de preocupació. També ens sembla increïble la immensa quantitat de recursos, humans i financers, que es destinen i es perden en finalitats bèl·liques. Ens arriba que els nivells de contaminació estan arribant a límits insostenibles a diverses parts del món, i en alguns casos arribem a reconèixer que aquesta realitat ens afecta a tots de la mateixa manera. Irònic és el fet que sovint són els nostres propis estalvis, i en ocasions sense ser-ne nosaltres conscients, els que estant sent utilitzats per perpetuar accions especulatives amb aliments, finançar la indústria armamentística i activitats d’empreses que, amb els seus processos productius, accentuen el desequilibri existent entre els limitats recursos naturals dels que disposem i les repercussions mediambientals que aquests processos tenen.
Si poguéssim evitar perpetuar algunes d’aquestes activitats, ho faríem? El propòsit d’aquest article és el de demostrar que existeixen alternatives i que la capacitat d’incidir del ciutadà corrent és més gran del que sovint pensem. Com gestionem els nostres diners, on comprem i on els dipositem, tots són factors que tenen un impacte directe sobre el nostre entorn. La banca ètica ens dona l’oportunitat a tots, com a consumidors, inversors, emprenedors, ciutadans i persones, a incidir sobre aquesta realitat i a poder canviar-la.

En contraposició amb el màxim benefici econòmic que persegueix la banca convencional, la banca ètica equipara la importància d’aquest amb un impacte social i mediambiental positiu, principis que utilitza com a filtre per decidir d’on rep el finançament i el tipus de projectes que finança. L’objectiu de la banca ètica és utilitzar els estalvis i recursos dels que disposa per finançar l’economia real i productiva, generadora de béns i serveis, posant èmfasi en totes aquelles iniciatives l’existència de les quals és necessària i que, no obstant, queden excloses de finançament per part de la banca convencional. Passant de voluntat a fets, la banca ètica s’allunya de qualsevol iniciativa que no quedi alineada amb els seus principis bàsics, com són l’activitat especulativa, el finançament de la indústria del tabac, de l’alcohol, del joc, de l’armament, de l’energia nuclear, de la pornografia, l’explotació de violència i d’animals, tota activitat col·laborativa amb règims opressius, violació de drets humans, etc. Paral·lelament, la banca ètica es fonamenta en els principis d’absoluta transparència de les seves activitats, participació activa per part dels clients i membres vinculats a ella i rigor en la gestió. Per tant, el dipositant que ingressa els seus estalvis a qualsevol entitat de banca ètica té la certesa que l’ús dels seus diners estarà sent coherent amb els principis que aposten per una societat més justa i digna.

El moviment que derivaria en l’actual banca ètica va aparèixer fa diverses dècades als Estats Units, quan van començar a guanyar protagonisme veus crítiques sobre l’ús que s’estava fent dels estalvis del ciutadà corrent per finançar la Guerra del Vietnam. Posteriorment l’economista i banquer del Bangladesh, Muhammad Yunus, va fundar la primera entitat del sector als anys 70, el Grameen Bank, enfocada a donar finançament a col·lectius empobrits que fins llavors havien quedat exclosos de l’accés al crèdit. A partir dels anys 80 i 90, les finances ètiques es van obrir pas a Europa. Destaca el cas d’Oikocredit, una cooperativa de crèdit d’àmbit internacional, la finalitat de la qual és proveir finançament a projectes en països en vies de desenvolupament, sempre dins del marc d’un seguit de criteris ètics. D’altres exemples són el GLS Bank alemany, el Triodos Bank amb presència a diversos països d’Europa, o el Coop57 català i Projecte Fiare d’àmbit estatal espanyol.

El model de banca ètica està basat en l’oferta de serveis financers a llarg termini on l’èmfasi al desenvolupament econòmic i apoderament de les persones són fonamentals. Aquesta obté el seu finançament mera i exclusivament dels interessos obtinguts a través de la concessió de préstecs i dipòsits, allunyant-se de qualsevol tipus d’activitat especulativa que tingui com a única finalitat obtenir beneficis a curt termini. Segons l’estudi realitzat per la Global Alliance for Banking on Values, la banca ètica està, com a conseqüència del seu model, significativament menys exposada a la inestabilitat dels mercats financers i té resultats molt menys volàtils que la banca convencional. Persegueix la rendibilitat econòmica dels seus actius no com a finalitat en sí mateixa, sinó com a mitjà necessari i imprescindible per aconseguir un impacte social que transgredeixi els beneficis merament econòmics.
Des del punt de vista de la maximització dels beneficis, hi ha tot un seguit de projectes que no es presenten com a suficientment rentables (independentment del valor social que puguin arribar a aportar) i, per tant, queden sistemàticament exclosos de qualsevol tipus de finançament. Les finances ètiques focalitzen en aquest conjunt de projectes, tot fent a priori un rigorós anàlisi de riscos i potencial impacte, i proveint una palanca a aquells que demostren ser sostenibles a llarg termini des del punt de vista econòmic, social i mediambiental.

El principi primordial d’aquesta branca del sector bancari és el de portar el criteri ètic com a referent en la gestió de totes les seves activitats, i no merament com una activitat de marketing instrumentalitzada per aclaparar a un major nombre de clients. Mentre diverses entitats bancàries convencionals presumeixen per dedicar immenses quantitats de diners a projectes socials i a fomentar la responsabilitat social corporativa, amb la mateixa determinació amaguen activitats no tant atractives des del punt de vista ètic o social, com és la inversió en la indústria de l’armament, especulació alimentària, finançament a règims dictatorials, etc. La pregunta que com a consumidors i ciutadans ens hem de plantejar és: s’és ètic per principi, o s’és ètic per conveniència? Com argumenta Jordi Calvo, autor del llibre “Banca armada vs Banca Ètica”, o s’és ètic o no. Ser-ho en un punt mig senzillament mostra una important dosis d’hipocresia.

Un dels punts fonamentals on la banca ètica es desmarca de la banca convencional és no tan sols en la finalitat que persegueix, sinó també en com entén el paper que juguem les persones tant com a consumidors com a inversors. És important que cada un de nosaltres reconeixem el fet que el diner és una font de poder, i que com a propietaris d’aquest tenim una mínima capacitat d’influir en el funcionament del sistema. A partir dels principis de transparència i participació, la banca ètica convida a les persones a que la seva visió i opinió tinguin un impacte directe en la manera com són gestionats els seus estalvis, concepció contrastada amb la del client com una mera font d’ingressos, el qual és innecessari (o inconvenient) mantenir informat de l’ús que dels seus estalvis se’n fa. A continuació es presenta un llistat de les principals entitats de banca ètica a Europa.

Font: Jordi Calvo, “Banca Armada vs Banca Ètica”

L’atractiu de la banca ètica creix quan contrastem el paper que aquesta i la banca convencional han jugat en l’esclat i el transcurs de la crisi financera actual. Mentre un important nombre d’entitats bancàries han necessitat recórrer a finançament públic o han sobreviscut gràcies a l’abaratiment del crèdit per part del Banc Central Europeu (deixant de banda que en molts casos han acabat responent tancant les aixetes del crèdit a la ciutadania i a les petites i mitjanes empreses), la banca ètica no només no ha necessitat ajuda externa pública, sinó que durant els darrers sis anys ha pogut augmentar, sòlida i paulatinament, gràcies al seu focus a l’economia real i productiva, la quantitat de préstecs atorgats i el seu volum de negoci, tot acompanyats d’una sostenibilitat dels seus beneficis. Un estudi dut a terme per la Global Alliance on Banking and Values mostra com el col·lectiu de bancs ètics han augmentat els seus ingressos nets en el període 2007-10 en un 64.62%, mentre que el corresponent resultat per les anomenades Institucions Financeres Globals i Sistèmicament Importants (GSIFIs en anglès), representants de la banca convencional, ha estat d’unes pèrdues de -6.72%. Addicionalment, el mateix informe mostra com les primeres, en conseqüència d’aquest resultat, han pogut augmentar de mitjana els préstecs atorgats en un 80.52%, mentre que les segones ho han fet en un 21.38% durant el mateix període. Les xifres són reveladores.

Per al lector crític o fins el moment escèptic, és convenient plasmar alguns dels inconvenients que la banca ètica comporta, ja que reconegut és el fet que cap iniciativa té única i exclusivament punts positius. Un dels factors a emfatitzar és la dificultat relativa amb què la banca ètica es troba en la valoració de tots aquells paràmetres no estrictament financers, com són l’impacte social i mediambiental d’un projecte. Aquests solen ser més complicats de mesurar, fet que implica que els costos operatius a assumir, en ocasions, siguin relativament superiors als costos als quals fa front la banca convencional. Es tracta, doncs, d’anar desenvolupant tècniques que permetin l’acurada valoració de l’impacte global dels projectes finançats. Un altre punt crític és el fet que, com més creix l’entitat, més complicat és materialitzar el principi d’alta participació dels seus membres i socis; crítica, no obstant, no aplicable a bancs ètics sense forma jurídica cooperativista. En tercer lloc, pel fet de ser encara un concepte relativament nou pot despertar manca de credibilitat i confiança. Natural és que ens preguntem si els nostres estalvis estan segurs, si la rendibilitat econòmica que d’ells obtenim és inferior, o si l’entitat és professional o seriosa en el seu funcionament.

Davant d’aquestes preguntes és necessari remarcar el fet que estem parlant d’una iniciativa que porta diverses dècades d’existència i, en segon lloc, el fet que la banca ètica ha demostrat, durant els darrers anys de crisi, no només aconseguir l’impacte social que persegueix sinó en molts casos també oferir una rendibilitat econòmica superior a l’atorgada per bancs convencionals. Finalment, en aquells casos en que el benefici estrictament econòmic ofert per la banca ètica pugui veure’s superat pels beneficis atorgats per la banca convencional, es tracta de calibrar si preferim obtenir uns mínims guanys addicionals en termes monetaris a costa de perpetuar els actuals nivells de desigualtat i violència, o potser la certesa d’apostar per un món més coherent amb el que teòricament defensem és recompensa suficient. Aquesta pregunta, en tot cas, l’hem de respondre cada un de nosaltres individualment.

Crec que és important començar per reconèixer que cadascun de nosaltres formem part d’aquest sistema i, com a conseqüència, tots som corresponsables en més o menys grau de com aquest és. Les nostres respostes individuals sobre on escollim comprar i invertir tenen un impacte directe. La banca ètica ofereix una oportunitat perquè cada un de nosaltres exercim part d’aquesta capacitat d’incidir. És un primer pas per recuperar allò que és dels ciutadans. Tornar als temps en que l’economia era per a les persones, i no les persones un mer instrument de l’economia. Per tornar l’èmfasi en l’economia real, la proveïdora de béns i serveis que afecten directament el nostre dia a dia, i així aconseguir reequilibrar l’hegemonia que l’economia financera ha aclaparat durant les darreres dècades. L’elit política i econòmica s’alimenta no de la inexistència d’alternatives, sinó de la freqüent passivitat de la població, convertint-nos nosaltres en els primers perjudicats. Comença a ser hora que les persones, com a ciutadans i ciutadanes, i cada una des del seu petit àmbit d’actuació, comencem a exigir i a defensar allò en el que creiem. La pregunta a plantejar-nos ja no és si podem, sinó si volem apostar per un món que abraci societats més justes.

BIBLIOGRAFIA

« Enrere

Escoge tu ubicación

Europa

North America

¿Tu país no está en la lista?

¡Participa en Oikocredit! Selecciona la región en la que vives

¿Qué son las Asociaciones de Apoyo?

La unió entre idealisme i realisme: el cas de la banca ètica