La història de la Mercy Mbatia, ramadera i cultivadora de te de Kenya

Quan sentim parlar de Kenya a totes ens ve la imatge de safaris d'animals; paisatges de planes interminables on la vida transcorre al ritme de la música més africana. És a Kenya, bressol de la cultura Swahili, on viu la nostra amiga Mercy Mbatia, en un poblat prop de la capital del país, Nairobi.
Al contrari que molts viatgers, la Mercy ni tan sols ha sentit parlar de la baronessa Karen Blixen, la qual va viure molt a prop d'ella durant diversos anys. La Mercy tampoc coneix molt sobre el turisme al seu país: del que sí que sap és de com tirar endavant per ella sola: si t'has quedat vídua amb quatre fills l’any 1971, no et queda una altra opció que reinventar-te perquè els teus fills tinguin un futur el dia de demà. La Mercy ha estat professora tota la seva vida, però també és una emprenedora nada; Va ser l'any 1975 que es va adonar que havia de fer alguna cosa, no només pels seus fills, sinó també perquè altres dones com ella del seu poble poguessin tirar endavant. Així que va crear un grup per a comercialitzar els mangos que conreaven altres dones i ella mateixa. El seu caràcter com a professora va ser peça clau per a guiar i aconsellar a totes aquelles que fins llavors només havien treballat a casa, cuidant els seus fills.
L'arribada del 2015 va voler que la Mercy necessités ampliar els seus ingressos: havia deixat de treballar de professora feia temps, però el seu salari de jubilació, uns 380 euros al mes, continuava sent baix per a les despeses familiars. Va ser llavors quan va acudir a Unaitas, on li van concedir un préstec per a criar pollastres de 200.000 KES (uns 1500 euros). Amb aquests diners, va poder comprar pollets, farratge, construir els seus galliners i començar el negoci.
En l'actualitat, La Mercy posseeix quatre hectàrees que dedica a la plantació de te. També té dues hectàrees reservades per al cultiu d'alvocats. En total són cinc els treballadors de la granja i la plantació. El te es ven a KTDA, un productor de te kenià bastant reconegut. Amb els ingressos del te la Mercy pot pagar els seus empleats, reservant la prima anual com a benefici per a ella. Amb la venda dels ous aconsegueix els seus ingressos per a menjar i per l’electricitat; el fem de les gallines l'ajuda a realitzar millores en la collita del te, i per a la col i les patates, que són cultius per al seu propi consum. Tot un exemple d'organització econòmica i de supervivència.
La sessió de fotos d’Oikocredit amb la Mercy és per partida doble: no només ens controla les fotos preses, sinó que demana que es prenguin amb el seu mòbil (per a així poder dir a les seves amigues que han vingut des dels Països Baixos per a veure-la).
Els nostres companys d’Oikocredit s'acomiaden d'ella amb la sensació que els queda molt per aprendre; quant ens poden ensenyar dones com la Mercy que saben el que és tirar endavant per si mateixes. Que bonic és veure que els microcrèdits de la nostra cooperativa arriben a gent com la Mercy. Més informació a www.oikocredit.es. Fins aviat!
#donesqueinspiren #donatreballadora #dones #dona #donesúniques #donaempoderada #empoderamentfemení #apoderament