Entrevista: Préstecs d'habitatge assequibles per a famílies de baixos i mitjans ingressos a Cambodja

Podries començar per explicar-nos una mica sobre el teu background?

Després de graduar-me en comptabilitat, la meva primera feina va ser el 2002 com a auditora, treballant per a una ONG anomenada World Vision Cambodia. Vaig tenir l'oportunitat d'experimentar totes les activitats operatives de l'organització. Va ser en aquest moment quan vaig poder conèixer les microfinances.

Molt aviat em vaig adonar que el meu veritable interès estava en la vessant operativa, més que en les xifres. Així que em vaig unir a l'Equip de Desenvolupament de Programes que treballava amb l'oficina de suport i els finançadors, i també em vaig involucrar en la redacció de propostes, la qual cosa va ser molt interessant.

El 2007 em vaig passar a Vision Fund (la branca de microfinances de World Vision) abans de canviar a una companyia de banca mòbil amb seu a Austràlia. Volien fer alguna cosa per les persones de baixos ingressos (una iniciativa del seu equip de responsabilitat social corporativa) i crear un negoci de transferència de diners a través de mòbil que em va semblar especialment interessant en aquell moment. L’any 2011 em vaig traslladar a First Finance, primer com a Directora Financera, abans de ser nomenada al meu actual lloc com a Directora General l’any 2014.

First Finance proporciona préstecs per a habitatge i millores a la llar. Per què és això tan crucial a Cambodja?

El primer nom de la nostra organització quan va ser fundada l’any 2006 va ser First Home (Primera Llar), ja que els individus que la van fundar van veure que les persones joves treballadores assalariades estaven en un enorme desavantatge en termes de préstecs per a habitatge i per tant per a l'accés a habitatges assequibles. D'una banda, els treballadors més joves no podien rebre micropréstecs, però simultàniament també eren generalment passats per alt pels bancs comercials, que se centraven més en el segment de gamma alta (percebut com de menor risc).

Així, el concepte de microhipoteques va ser posat a prova, no de la forma en què ho faria un banc comercial típic, sinó mirant als clients que viuen amb ingressos baixos o mitjans. El concepte va resultar ser un èxit i l'organització va ser rellançada com una institució financera amb un nou nom que reflecteix la nova situació, el nostre impacte social previst i la nostra visió: First Finance.

Podries donar un exemple de com s'ajuda una persona clienta en particular?

Hi ha moltes històries per explicar, però em ve a la ment una de mare i filla. Tenien la seva pròpia casa, però els va ser expropiada quan el govern va decidir ampliar una carretera. Normalment això seria rebut com a positiu per la comunitat, però aquestes dones estaven molt descontentes quan les seves terres van ser expropiades per a la construcció. Només quedava un metre de l’antic terreny que tenien, ni tan sols suficient per a construir una nova casa.

La filla tenia una botiga al mercat, així que es van traslladar allí. Van viure a la botiga durant bastant temps i encara que el seu negoci els aportava ingressos, no era suficient per a comprar una casa.

Afortunadament, First Finance estava fent un treball de promoció en el mateix mercat. Després de rebre part de la nostra informació i d'assabentar-se del que havíem fet, ens vam reunir amb la filla i es va aprovar un préstec. Primer va demanar un préstec per a comprar un terreny, va pagar una sèrie de quotes i més tard va obtenir un altre préstec per a construir una casa.

Quan la filla va poder traslladar-se a la nova casa amb la seva mare, em va dir una cosa que mai oblidaré: "Gràcies. Gràcies a First Finance ara tinc una llar de nou".

Va ser realment commovedor. Una llar ho és tot per a una família i el fet que puguem retornar les llars a les famílies és una cosa molt positiva i molt motivadora.

Quins són els principals desafiaments per a tu a Cambodja?

Les hipoteques són generalment a llarg termini. Comprar una casa és una gran decisió per a totes les persones. La vida mitjana dels préstecs dels nostres clients és de 10 anys. First Finance té molta sort en el sentit que els propis préstecs dels nostres propis inversors tenen una mitjana de cinc anys. Una institució microfinancera típica només pot obtenir un préstec per tres anys.

No obstant això, no podem complir amb la mateixa durada del préstec que proporcionem al client. Si són 10 anys, i només podem obtenir un préstec a cinc anys nosaltres mateixos, hi ha una bretxa de cinc anys.

L'altre desafiament és que com som l'única institució microfinancera que fa hipoteques, hi ha menys persones amb les quals parlar i de les quals aprendre. No es pot reinventar la roda tot el temps. Necessites ser capaç de compartir, d'aprendre dels altres, especialment de les seves millors pràctiques.

Sempre ens estem qüestionant a nosaltres mateixes, és això el correcte? Podria ser millor?, podem fer les coses d'una altra manera?

Algunes persones podrien preguntar-se per què ens limitem a les hipoteques. Tal vegada si ens diversifiquéssim generaríem un millor rendiment. Pot ser que sigui lent, però estem marcant la diferència. I això és el que importa. Per tant, pot ser que no creixem tan ràpid com uns altres o que no obtinguem els beneficis que ells obtenen, però no estem operant només per a obtenir beneficis econòmics, sinó que existim a causa de l'impacte social i això és el que motiva al nostre personal.

El sobreendeutament ha estat un problema a Cambodja en els últims anys. Existeix alguna mesura específica que preneu per a abordar aquest problema?

Existeix una associació en la qual estem tots els principals actors microfinancers cambodjans que presenta iniciatives i regulacions per a la indústria. En el passat, no existia un límit regulador per al nombre de préstecs. La gent podia demanar prestat a cinc institucions simultàniament. La preocupació pel sobreendeutament va portar a l'associació a establir un límit: ara no es permet que els clients individuals obtinguin un préstec de més de dues institucions financeres. Per als préstecs de grup (generalment préstecs més petits) el número màxim és de tres.

De la mateixa manera, si el client es troba en situació d'impagament degut a dificultats financeres a curt termini, com per exemple una malaltia d'un membre de la família o una disminució dels ingressos a causa de canvis en el clima, es troba una solució a curt termini amb First Finance, la qual cosa significa treballar amb el client per a resoldre les seves dificultats. Les dificultats financeres a llarg termini requereixen una estreta consulta amb el client i l'adopció de mesures apropiades per a garantir que la persona clienta tingui finalment la capacitat financera per continuar reemborsant el préstec.

A tot el món hi ha una falta general de dones en llocs de lideratge. Com està aquest aspecte a Cambodja?

És un problema similar al que vivim aquí, encara que fins a cert punt és encara pitjor. Tenim al voltant de 70 institucions microfinanceres a Cambodja i 35 bancs comercials. Però el nombre de dones directives és molt limitat.

En el sector de les microfinances hi ha algunes empreses familiars, per la qual cosa veiem més dones CEO allí, perquè en general, si es tracta d'una empresa familiar, és la dona la que dirigeix l'empresa.

Ens criem en una cultura en la qual, com a dona, es cuida de la família. Per tant, la cura dels nens i el benestar de la família és responsabilitat de la dona. Però també s'espera que les dones no puguin liderar la llar. És l'home que lidera les decisions.

Malgrat això, estem començant a veure més equilibri en la societat. Cada vegada hi ha més dones que van a escola i s'incorporen a l'educació superior, per exemple.

De la mateixa manera, com és la teva experiència com a directora general de First Finance? Vas trobar dificultats per aconseguir aquesta posició?

Quan vaig assumir el càrrec em van dir que la meva vida canviaria. Aconseguir un bon equilibri entre el treball i la vida privada és fàcil de dir, però en la pràctica és molt difícil. El meu marit és molt comprensiu. També és un empleat de temps complet, així que tenim menys temps amb els nens. Compartim les responsabilitats dins de la casa. Durant el cap de setmana tracto de dedicar el meu temps a la meva família i passar el temps amb els meus fills.

També entenc que els meus col·legues masculins també s'enfronten als mateixos reptes, l'equilibri entre el treball i la família. Així que en aquest punt diria que aquesta pregunta podria no ser necessàriament sobre el gènere.

Des del punt de vista empresarial, jo diria que està bé, perquè la igualtat de gènere és acceptada i no només se'm considera com una directora general femenina. Tal vegada perquè tenim més inversors estrangers. Aquesta qüestió està canviant per a millor a Cambodja. Cada vegada hi ha més dones en llocs de responsabilitat.

De quina manera Oikocredit ha pogut donar-vos suport amb alguns dels desafiaments que First Finance enfronta?

Oikocredit no només proporciona finançament, sinó que inverteix en capacitació per a les seves organitzacions sòcies. Per exemple, des de 2015 Oikocredit ens ha proporcionat sessions de capacitació en gestió de riscos que han inclòs gestió de riscos financers, gestió de riscos crediticis i gestió de reducció de riscos de desastres. First Finance també va assistir al Taller de Capacitació en Finances Responsables d’Oikocredit (amb tutoria per a l'autoavaluació dels Principis de Protecció al Client). Tenim recursos limitats, per la qual cosa aquest suport no financer que rebem d’Oikocredit és realment important.

Així mateix, a First Finance també busquem transmetre el benefici de la nostra experiència i brindar un bon assessorament als nostres propis clients. Anem més enllà de la prestació d'un servei financer. Utilitzem el terme "soci de solucions d'habitatge". Volem ser un assessor per al client, un soci per al client, perquè ens consulti i confiï en nosaltres quan es tracta de les seves necessitats domèstiques.

A més, en termes de desafiaments, lliçons apreses, millors pràctiques, etc., com a inversor, Oikocredit podria ajudar-nos a connectar-nos amb la persona/organització correcta de la qual podem aprendre.

Hi ha alguna raó per la qual vau decidir treballar amb Oikocredit?

Treballem amb Oikocredit a causa del seu enfocament en l'acompliment social. Veiem com interactuen amb nosaltres, porten a terme avaluacions i realitzen el seguiment i la presentació d'informes; de fet, totes aquestes coses demostren el que els importa. Les preguntes que fas a una organització mostren el que estàs buscant, i aquesta és la raó per la qual desitgem continuar la relació.

Ens sentim orgullosos de ser part d’Oikocredit, perquè realment fa les coses que diu que fa.